Recentment he descobert tota la funcionalitat que Smart Lock ofereix per dispositius Android 5.0. El meu mòbil és un Nexus 5, que disposa d’NFC. Smart lock permet mantenir desbloquejat el terminal sota algunes condicions que estableix l’usuari (zona geogràfica p.ex. “estic a casa” o be proximitat a un dispositiu).

Dins de la opció de proximitat a un dispositiu, podem especificar dispositius Bluetooth i dispositius NFC. Donat que tenia un kit de tags NFC de RapidNFC, vaig decidir provar la funcionalitat: al cotxe normalment deixo el mòbil a la zona del comptaquilòmetres, o be al suport de GPS que tinc, quan he de fer servir el mòbil com a GPS. Vaig pensar que en aquest cas seria bo evitar el haver de desbloquejar el terminal: per exemple, quan pares a un semàfor pots mirar un nou missatge que t’hagi arribat de manera ràpida. Però si has de desbloquejar el terminal, potser no tens temps. O en el cas del suport de GPS, jo molts cops només utilitzo la funcionalitat per “la última milla”. O sigui, se com anar a un lloc i no vull que el GPS em vagi molestant tota la estona, excepte que vull que m’ajudi a l’últim tram, on poden haver-hi carrers una mica més liats. En aquest cas ho deixo tot preparat, per només haver d’activar el GPS a l’últim moment.

En aquest cas, vaig decidir posar dos enganxines NFC al meu cotxe, una al suport de GPS i una altra a la zona del comptaquilòmetres, i el resultat és més que satisfactori:

L’altre dia vaig haver de connectar un tocadiscs a un amplificador. Si, un tocadiscs. L’any 2013.

De sempre, recordava que els tocadiscs calia connectar-los a l’entrada de “phono” de l’amplificador. Si no feies això els discs sonaven molt baixos. No tinc clar si era perquè el nivell de sortida del tocadiscs era baix, si la impedància de sortida era diferent a la resta de components de la cadena, o una combinació de les dues coses.

Be, doncs tornant al tocadiscs en qüestió, resulta que si, és un tocadiscs, però modern. Te entrada per connectar un pendrive o una tarja SD i poder reproduir MP3 i gravar-los també. O sigui, gravar els teus discs antics a MP3. La qüestió és que, al connectar-lo a la entrada de “phono” i reproduir un disc, el so era molt alt i totalment distorsionat. Òbviament el sentit comú em va fer veure que el que era el normal per els tocadiscs “de tota la vida”, connectar-los a l’entrada “phono”, no funcionava per aquest tocadiscs modern. Va ser connectar-ho a la entrada “Aux” i funcionar a la perfecció.

Revisant al manual en castellà no hi havia cap menció a que la entrada hagués de ser cap concreta (i un podria aplicar la lògica de sempre de fer servir la entrada de “phone”), però al mirar el manual en anglès mencionava que calia connectar a la entrada de “gravador magnètic”, o sigui, la mateixa que la de la cinta. Tampoc gaire ben explicat, però es podia arribar a deduir.

Resumint, aquest tocadiscs modern tenia nivells de sortida de línia, no de “phone”, i per tant calia connectar-lo a una entrada normal.

Per finalitzar, buscant per Internet vaig veure que venen adaptadors per poder connectar dispositius amb sortida amb nivells de línia a entrades amb nivells de “phone”, suposo per el cas que sigui la única que tens disponible, ja que en cas contrari seria empitjorar el senyal sense motiu.

A tota Catalunya, i a bona part d’Espanya, veiem que cada cop hi ha més i més radars de tràfic. La majoria estan indicats de manera bastant clara, en el sentit que hi ha un cartell abans. El que no saps és si el radar està a 10 metres o a 1 km, però saps que està “per allà”. Aquests radars són principalment dissuasoris, ja que la majoria de gent sap a on són. De fet veus a la gent frenant uns metres abans, i tornant a accelerar poc després.

Però… el que no sap la majoria de gent és que abans i després acostumen a haver-hi controls de velocitat, i molts cops en altres punts al llarg de la carretera a altres punts “crítics”. Com ho podem veure? El que es veu és un quadrat al terra, com un perfil d’un negre una mica diferent a la resta.

Aquestes espires el que fan és detectar el pas d’una massa metàl·lica. Si posem dues d’aquestes espires, una després de l’altre al mateix carril i a una distància coneguda, podem saber la velocitat del vehicle calculant quant triga des que passa per la primera espira fins que passa per la segona. Apliquem la típica fórmula de velocitat = distància / temps, i ja ho tenim!

Jo he vist espires utilitzades en els següents casos:

• Dues espires, una darrera l’altre, per mesurar velocitat. Ho he vist a radars i també a altres punts, el que permet saber sempre la velocitat mitjana dels vehicles, tenir clar que frenen i després acceleren als radars, etc. Notar que molts cops les espires no estan a tots els carrils, només als “conflictius” (típicament els carrils de l’esquerra).
• Dues espires, posades una abans i una després del punt de detenció d’un semàfor, per detectar els vehicles que es salten els semàfors. Són les càmares que trobem a alguns semàfors a Barcelona. Com a nota, no sempre estan a tots els carrils.
• Una espira, per control·lar pas de vehicles. Això permet saber, per exemple, si per un punt concret passen molts vehicles, o les hores de més trànsit, etc.
• Una espira, a entrades de pàrquings, barreres, etc. Això permet que la barrera o porta només s’obrin si hi ha un vehicle, però no si algú va amb el mando o clau a peu. Tot i que, si fem servir una peça de metall prou gran també s’obren, clar…

Per veure més informació, podem veure la pàgina d’un d’aquests detectors.

Per últim, comentar que recentment he vist que a la sortida de Barcelona per la B-23 (sortida per la Diagonal direcció Llobregat), he vist que han posat unes càmeres petites, una per cada carril, a sobre els “portals” de senyalització, a on van normalment els cartells luminosos. Caldrà investigar… :D

Actualització: També he vist que vist que les espires les col·loquen als peatges, per donar automàticament el ticket quan et pares abans de la barrera. A Catalunya això es pot comprovar fàcilment…

AVÍS: la informació d’aquest post prové de la meva investigació personal. No sóc un expert en aquests sistemes, no hi treballo ni hi tinc cap experiència més allà de la observació i d’aplicar la lògica.

Fa uns dies em va arribar la història de que la Torre Eiffel podria haver estat construida a Barcelona, en comptes de a París. Si, ja se que això circula per Internet des de fa temps, però jo la història la vaig sentir fa poc. Tot i que amics als qui considero amb criteri n’estaven convençuts, jo sóc prou escèptic, i a més tinc una arma mortífera: una bonica Palm Pre (eh! no feu conya amb lo d’HP!) i prou habilitat amb Google.

Així que vaig buscar una mica i de seguida vaig trobar la solució: és mentida! Per exemple, aquí tenim un article de la Vanguardia que ho desmenteix, i mirant a l‘hemeroteca de la Vanguardia del 30 de novembre de 1886 (si, 1800!) veiem que també se’n parla:

El distinguido arquitecto Mr. Lapierre, autor del proyecto de la grandiosa torre que se ha de levantar sobre los terrenos concedidos para la Exposición Universal que ha de celebrarse en 1887, y que será, sin la menor duda, el atractivo más considerable de la misma, ha llegado á esta para ocuparse, de acuerdo con el Comité directivo de dicha Exposición, en fijar el sitio para su emplazamiento y dar principio á las obras de explanación.

Es, pues, ya un hecho que Barcelona va á tener las primicias de una obra gigantesca, muy superior á todo lo conocido, en su género, hasta el día, y que solo promete igualarla la gran torre Eiffel, proyectada para la Exposición Universal de Paris en 1889.

Curiós és que finalment la torre no es va dur a terme per temes pressupostaris… També podem trobar la explicació a la Wikipedia en català (en canvi no es menciona ni a la versió anglesa, espanyola o francesa…):

Una llegenda popular assegura que l’enginyer francès Gustave Eiffel va oferir construir la torre a Barcelona per a l’Exposició Universal de 1888, i fins i tot s’han arribat a publicar articles a revistes d’història, però no va ser Eiffel, sinò l’enginyer de Toulouse J. Lapierre qui va presentar un projecte d’una torre de fusta de 210 metres.

A un post anterior vaig explicar com crear un usuari que no fos frontrow. En aquest post explicaré algunes millores més que es poden aplicar per poder fer servir de manera més còmoda el nostre nou usuari.

Sudoers

Per permetre poder fer servir sudo amb el nou usuari (en el meu cas teknik) cal afegir-lo al grup admin. Per fer-ho, entrem com a root i l’afegim:

login frontrow                                          # de moment cal fer-ho com a "frontrow" ;)
sudo niutil -appendprop / /groups/admin users teknik
sudo niutil -read . /groups/admin  # comprovem que efectivament  l'usuari està al grup

Cal recordar desconnectar de l’Apple TV perquè els canvis siguin efectius.

“Clon” de l’usuari frontrow

Igual que a l’anterior post vem crear un usuari alternatiu a frontrow però amb el seu propi UID i GID, també podem crear un usuari alternatiu a frontrow, amb el mateix UID i GID però amb un altre password. Per crear el password cal veure el post anterior, o be podem fer servidor el mateix password que amb l’anterior usuari amb el següent:

sudo niutil -read . /users/teknik

i fent servir el password als següents passos, a on posa (hash):

sudo niutil -create / /users/frontrowx # Creem l'usuari "frontrowx"
sudo niutil -createprop / /users/frontrowx uid 501 # Li donem un UID = 501 (el mateix que l'usuari frontrow)
sudo niutil -createprop / /users/frontrowx gid 501 # Li donem un GID = 501, que creem després
sudo niutil -createprop / /users/frontrowx home /Users/frontrow # Li assignem el home a l'usuari
sudo niutil -createprop / /users/frontrowx shell /bin/bash # Li assignem el shell a l'usuari
sudo niutil -createprop . /users/frontrowx passwd (hash)
sudo niutil -createprop . /users/frontrowx authentication_authority ";basic;"
sudo niutil -read . /users/frontrowx
sudo niutil -appendprop / /groups/admin users frontrowx

També aprofito per incloure’l al grup admin.

Fa uns dies, obrint unes càpsules Marcilla Arôme vaig notar l’agradable olor a cafè, i això que el cafè, tot i estar bo, no ho és tant com l’original de Nespresso. També vaig pensar que el paquet tenia aire en comptes d’estar embasat al buit. Avui he caigut en el perquè, i obviament és una cosa molt simple però força ben pensada: al obrir el paquet l’aire surt a pressió amb l’aroma del cafè, perquè ho notis… Simple i ben pensat :D

Ahir estava clonant un disc al servidor de fitxers de l’empresa amb Clonezilla, o sigui, treballant offline. És un disc d’1TB, però deu estar ple a un 20%, així que vaig pensar que el podria clonar a mig matí sense massa problemes. Quan me’n vaig adonar que el temps estimat era de l’ordre de 18 hores, vaig decidir interrompre la operació, i reiniciar el sistema. Vaig pensar que no tindria cap problema, ja que el disc d’origen simplement estava sent llegit, i el de destinació l’havia de tornar a clonar sencer, així que vaig interrompre “a la brava” i vaig reiniciar… Sorpresa! El sistema no volia iniciar… El sistema tota la estona em deia que no trobava l’init.

Després d’uns instants de pànic, de reiniciar i assegurar-me que estava fent servir el disc original, vaig decidir desconnectar-lo i el sistema va iniciar.

Avui, pensant, he arribat a la conclusió del motiu: el disc està amb LVM2, i al clonar-lo també es van clonar totes les estructures de LVM2, tot i que les dades del disc no estaven clonades. Quan el sistema va iniciar, va trobar dos discs durs amb UIDs de LVM2 idèntics, i va donar preferència al segon disc, que era el que no tenia dades. Resultat: no trobava la partició de root. Misteri resolt!

Fa uns dies que em trobo amb problemes amb la meva Wi-Fi. Vaig estar revisant l’ús de l’espectre amb InSSIDer i vaig veure que tinc moltes Wi-Fi a la meva zona, barallant-se per l’espectre radioelèctric i vaig fer un descobriment… Un AP 802.11n es menja la meitat de l’ample de banda assignat a la banda lliure de 2,4 GHz. Si ho pensem te prou sentit, més velocitat implica (normalment) més ample de banda, i si no pregunteu-li al senyor Shannon per els detalls…

La qüestió és que buscant vaig veure que fa temps que a Espanya s’ha obert també la banda de 5 GHz per a Wi-Fi. Això te múltiples avantatges, principalment a aquesta banda hi ha més ample de banda assignat, i per tant més canals. Això implica menys interferències, i per tant menys problemes (i més velocitat!). A més, com aquí no s’utilitza tant, l’espectre està més net.

Per tant, vaig dir “vaig a canviar immediatament la configuració del router!” Error!!! Només els routers (o APs) que suporten 802.11a admeten 802.11n a la banda de 5 GHz. I, per el que he vist, al nostre país són ben pocs… Més aviat cal comprar-te un router caret que ho porti… Ah, i després cal que el portàtil, PDA, etc. també ho admeti. O sigui, que va a ser que no… :(

Referències:
Se libera la banda de 5 GHz para aplicaciones WLAN
BandaAncha: Canales Wi-Fi permitidos en España 

Des de fa temps que faig servir el NoScript per forçar HTTPS a Facebook. En el cas de GMail, per exemple, ho tinc activat des de l’aplicació, sense necessitat de fer “virgueries”, o recentment a Twitter també ho han posat. Però en el cas de Facebook no ha estat fins ara que ho han posat, tot i que fa temps va haver-hi el “problema” de Firesheep, que demostrava lo fàcil que és capturar sessions d’aplicacions web en Wi-Fis obertes.

Per fer-ho, dins de l’opció de Compte -> Configuració del compte trobem això, i cal activar l’opció que te la fletxa. Ja està! :D

Spotify te un sistema de cerques força senzill, però que molts cops et treu molta “porqueria” que no és el que busques. Com que m’agrada trobar-li l’última volta a les coses he estat investigant una mica i finalment he trobat que també permet fer cerques avançades, per gènere, any, títol, etc. a l’estil de Google. :D