A tota Catalunya, i a bona part d’Espanya, veiem que cada cop hi ha més i més radars de tràfic. La majoria estan indicats de manera bastant clara, en el sentit que hi ha un cartell abans. El que no saps és si el radar està a 10 metres o a 1 km, però saps que està “per allà”. Aquests radars són principalment dissuasoris, ja que la majoria de gent sap a on són. De fet veus a la gent frenant uns metres abans, i tornant a accelerar poc després.

Però… el que no sap la majoria de gent és que abans i després acostumen a haver-hi controls de velocitat, i molts cops en altres punts al llarg de la carretera a altres punts “crítics”. Com ho podem veure? El que es veu és un quadrat al terra, com un perfil d’un negre una mica diferent a la resta.

Aquestes espires el que fan és detectar el pas d’una massa metàl·lica. Si posem dues d’aquestes espires, una després de l’altre al mateix carril i a una distància coneguda, podem saber la velocitat del vehicle calculant quant triga des que passa per la primera espira fins que passa per la segona. Apliquem la típica fórmula de velocitat = distància / temps, i ja ho tenim!

Jo he vist espires utilitzades en els següents casos:

• Dues espires, una darrera l’altre, per mesurar velocitat. Ho he vist a radars i també a altres punts, el que permet saber sempre la velocitat mitjana dels vehicles, tenir clar que frenen i després acceleren als radars, etc. Notar que molts cops les espires no estan a tots els carrils, només als “conflictius” (típicament els carrils de l’esquerra).
• Dues espires, posades una abans i una després del punt de detenció d’un semàfor, per detectar els vehicles que es salten els semàfors. Són les càmares que trobem a alguns semàfors a Barcelona. Com a nota, no sempre estan a tots els carrils.
• Una espira, per control·lar pas de vehicles. Això permet saber, per exemple, si per un punt concret passen molts vehicles, o les hores de més trànsit, etc.
• Una espira, a entrades de pàrquings, barreres, etc. Això permet que la barrera o porta només s’obrin si hi ha un vehicle, però no si algú va amb el mando o clau a peu. Tot i que, si fem servir una peça de metall prou gran també s’obren, clar…

Per veure més informació, podem veure la pàgina d’un d’aquests detectors.

Per últim, comentar que recentment he vist que a la sortida de Barcelona per la B-23 (sortida per la Diagonal direcció Llobregat), he vist que han posat unes càmeres petites, una per cada carril, a sobre els “portals” de senyalització, a on van normalment els cartells luminosos. Caldrà investigar… :D

Actualització: També he vist que vist que les espires les col·loquen als peatges, per donar automàticament el ticket quan et pares abans de la barrera. A Catalunya això es pot comprovar fàcilment…

AVÍS: la informació d’aquest post prové de la meva investigació personal. No sóc un expert en aquests sistemes, no hi treballo ni hi tinc cap experiència més allà de la observació i d’aplicar la lògica.

Fa uns dies em va arribar la història de que la Torre Eiffel podria haver estat construida a Barcelona, en comptes de a París. Si, ja se que això circula per Internet des de fa temps, però jo la història la vaig sentir fa poc. Tot i que amics als qui considero amb criteri n’estaven convençuts, jo sóc prou escèptic, i a més tinc una arma mortífera: una bonica Palm Pre (eh! no feu conya amb lo d’HP!) i prou habilitat amb Google.

Així que vaig buscar una mica i de seguida vaig trobar la solució: és mentida! Per exemple, aquí tenim un article de la Vanguardia que ho desmenteix, i mirant a l‘hemeroteca de la Vanguardia del 30 de novembre de 1886 (si, 1800!) veiem que també se’n parla:

El distinguido arquitecto Mr. Lapierre, autor del proyecto de la grandiosa torre que se ha de levantar sobre los terrenos concedidos para la Exposición Universal que ha de celebrarse en 1887, y que será, sin la menor duda, el atractivo más considerable de la misma, ha llegado á esta para ocuparse, de acuerdo con el Comité directivo de dicha Exposición, en fijar el sitio para su emplazamiento y dar principio á las obras de explanación.

Es, pues, ya un hecho que Barcelona va á tener las primicias de una obra gigantesca, muy superior á todo lo conocido, en su género, hasta el día, y que solo promete igualarla la gran torre Eiffel, proyectada para la Exposición Universal de Paris en 1889.

Curiós és que finalment la torre no es va dur a terme per temes pressupostaris… També podem trobar la explicació a la Wikipedia en català (en canvi no es menciona ni a la versió anglesa, espanyola o francesa…):

Una llegenda popular assegura que l’enginyer francès Gustave Eiffel va oferir construir la torre a Barcelona per a l’Exposició Universal de 1888, i fins i tot s’han arribat a publicar articles a revistes d’història, però no va ser Eiffel, sinò l’enginyer de Toulouse J. Lapierre qui va presentar un projecte d’una torre de fusta de 210 metres.

Fa uns dies, obrint unes càpsules Marcilla Arôme vaig notar l’agradable olor a cafè, i això que el cafè, tot i estar bo, no ho és tant com l’original de Nespresso. També vaig pensar que el paquet tenia aire en comptes d’estar embasat al buit. Avui he caigut en el perquè, i obviament és una cosa molt simple però força ben pensada: al obrir el paquet l’aire surt a pressió amb l’aroma del cafè, perquè ho notis… Simple i ben pensat :D

De manera excepcional, aquest article el publicaré en anglès. El motiu: aquests dies he vist gent de parla anglesa escrivint malament Barcelona en forma abreviada.

These days I’ve seen the word Barcelona incorrectly abreviated, and I want to write the different ways catalan and spanish people use abreviations of the name Barcelona. The first time I saw it was in an e-mail that one client sent to me, but the second (and more bleeding!) one was in the t-shirts of Skype crew at the Mobile World Congress 2011.

So, these are the common abbreviations for Barcelona:

• Barna: it refers to the city of Barcelona.
• BCN: it also refers to the city of Barcelona, commonly used in really short representations of the city, more as a code than as an abbreviation. For example, referring to the Barcelona – El Prat airport (BCN airport). See this baggage sticker as an example.
• Barça: it refers to one of the football (in the sense of soccer) teams of the city, Fútbol Club Barcelona. And is written using a c-cedilla (c trencada in catalan). In the “offending” cases that I saw, they had written Barca, using a common “c”, which is wrong. Barca, in both catalan and spanish means boat. Quite funny!

To be honest, the Skype guy I spoke with told me that they were aware of the “boat” thing, and that it was an error from the PR guys. :D Even Google gets it wrong!

He trobat aquestes cites de Douglas Adams que m’han semblat interessants:

Matt D, parla de Douglas Adams dient: “The writer Douglas Adams observed how technology that existed when we were born seems normal, anything that is developed before we turn 35 is exciting, and whatever comes after that is treated with suspicion.” L’escriptor Douglas Adams va observar com la tecnologia que existia quan vem néixer ens sembla normal, qualsevol cosa apareguda abans que fem 35 anys és emocionant, i qualsevol cosa que ve després ho prenem amb sospites.

“A common mistake that people make when trying to design something completely foolproof is to underestimate the ingenuity of complete fools.” Un error comú que comet la gent quan intenta dissenyar alguna cosa a prova de tontos és subestimar la ingenuitat dels tontos absoluts.

Fa anys que me’n venia adonant d’un fet, que describia en conya com “si mates una mosca, la resta van a l’enterrament”. Bàsicament la meva percepció era que si mates una mosca, de cop, i durant una estona hi ha moltes menys mosques.

Doncs resulta que és cert (en anglès)! Tot ve donat per uns àcids que desprenen els insectes al morir (no només les mosques!) i que aparentment tindrien la funció d’alertar a la resta d’insectes del perill. Ho he trobat a Slashdot.

La lletra Ñ, símbol identitari de la llengua castellana, és una de les formes més ràpides peresbrinar si un teclat és espanyol.

Probablement, qui porti algun temps a la informàtica, recordarà que fa uns 15 o 20 anys (no recordo be la època) es va parlar d’eliminar la lletra Ñ del teclat i fer que fos una N amb accent. Doncs be, suposo que com a remanent d’aquest intent, als teclats espanyols es pot escriure la Ñ de la següent manera: prement AltGr + 4 i després la lletra N. El AltGr + 4 genera el caràcter ~, que s’utilitzava antigament als servidors web per a pàgines personals, i s’utilitza com a negació a nivell de bit a diversos llenguatges de programació. Però en el cas del teclat espanyol actua com les tecles dels accents, que no generen un caràcter fins que es prem alguna lletra. En aquest cas, si la lletra és la N, el caràcter generat és la Ñ (fixeu-vos que, gràficament, la lletra Ñ és una N amb el ~ al damunt…)

Be, espero que ningú interpreti aquest post com un intent de tornar a obrir la vella polèmica! ;)

Avui estava donant-li un cop d’ull a Qik, un servei que et permet fer streaming de vídeo des del teu mòbil (això és, una mena de YouTube però enviant videos en directe des del teu mòbil, fent servir la seva càmera). I, casualment he arribat a un vídeo prou curiós, que m’ha fet tornar a pensar en que la gent dona massa detalls de la seva vida a Internet, sense pensar en les possibles conseqüencies. En aquest cas, després d’aguantar a l’home passejant al gos, al final del vídeo podeu veure’n un exemple prou clar. %-P

(Per si algú no hi cau, mireu que escriu al teclat numèric…)

Fa uns dies vaig trobar aquest enlaç a Barrapunto sobre frases cèlebres sobre informàtica (l’original en anglès trobo que s’entén millor…) Per qui estigui en el mon de la programació de manera més o menys seriosa se n’adonarà quanta saviesa hi ha en moltes d’aquestes frases! :D Per cert, m’ha fet gràcia la del Bill Gates, sobre que mesurar el progrés d’un projecte en funció del nombre de línies de codi és una tonteria (com a mínim fent-ho només amb això): jo sempre ho he pensat. :)

Ahir comentavem el motiu de perquè els teclats numèrics dels telèfons i de les calculadores (i ordinadors) són l’un invers de l’altre, i el Jaume va trobar això (en anglès!). Potser la més verosímil és la del estudi dels Bell Labs, juntament amb la ordenació alfabètica (que aquí no es fa servir en absolut en els telèfons fixes!).