Recentment he descobert tota la funcionalitat que Smart Lock ofereix per dispositius Android 5.0. El meu mòbil és un Nexus 5, que disposa d’NFC. Smart lock permet mantenir desbloquejat el terminal sota algunes condicions que estableix l’usuari (zona geogràfica p.ex. “estic a casa” o be proximitat a un dispositiu).

Dins de la opció de proximitat a un dispositiu, podem especificar dispositius Bluetooth i dispositius NFC. Donat que tenia un kit de tags NFC de RapidNFC, vaig decidir provar la funcionalitat: al cotxe normalment deixo el mòbil a la zona del comptaquilòmetres, o be al suport de GPS que tinc, quan he de fer servir el mòbil com a GPS. Vaig pensar que en aquest cas seria bo evitar el haver de desbloquejar el terminal: per exemple, quan pares a un semàfor pots mirar un nou missatge que t’hagi arribat de manera ràpida. Però si has de desbloquejar el terminal, potser no tens temps. O en el cas del suport de GPS, jo molts cops només utilitzo la funcionalitat per “la última milla”. O sigui, se com anar a un lloc i no vull que el GPS em vagi molestant tota la estona, excepte que vull que m’ajudi a l’últim tram, on poden haver-hi carrers una mica més liats. En aquest cas ho deixo tot preparat, per només haver d’activar el GPS a l’últim moment.

En aquest cas, vaig decidir posar dos enganxines NFC al meu cotxe, una al suport de GPS i una altra a la zona del comptaquilòmetres, i el resultat és més que satisfactori:

Recentment vaig actualitzar el software del meu Apple TV, amb el que em vaig quedar amb un 3.0.2. Fins aleshores havia tingut un “1.0+“, que és com al seu moment se li va dir a la versió 1.0 amb les millores de la 1.1 (p.ex. YouTube) aplicades de manera manual. Per que es feia això? Doncs perquè la versió 1.0 era un Mac OS X bastant poc “retallat”, la 1.1 eliminava moltes coses (p.ex. suport al kernel per muntar volums SMB), i tornar-les a tenir implicava prou més feina que el obtenir les millores de la 1.1 de manera manual.

Be, aleshores tornem a la nova versió. Per crear el nou patchstick cal anar a la pàgina de l’atvusb-creator. Des d’allà es pot descarregar la versió de Mac OS X (atvusb-creator) i la de Windows (atv-win). En principi em vaig trobar amb alguns problemes amb la versió d’OS X (crec que finalment era únicament el problema amb els discs USB, ho veiem més endevant), per això al final vaig fer el patchstick amb la versió de Windows.

Un cop instal·lat permet sel·leccionar la versió del firmware instal·lat a l’Apple TV, de forma que es baixa els fitxers necessaris per crear el patchstick. Amb la versió actual només apareix la versió 3.0.1 de firmware. Per poder-ho fer servir amb la 3.0.2 cal baixar el fitxer DMG, o be donar-li la URL. Aquesta la podem trobar a Featured downloads, al link Show All. A dins trobarem un fitxer anomenat latest_ATV_dmg.xml i dins aquest la URL per descarregar l’últim firmware (en forma de DMG). Per la 3.0.2 la URL és http://mesu.apple.com/data/OS/061-7495.20100210.TAVfr/2Z694-6013-013.dmg .

Per crear el patchstick activarem les opcions de SSH i de Launcher. Per últim clickarem a Create Patchstick. Ens demanarà a on guardar la imatge, que després farem servir amb la utilitat USBIt per, definitivament, crear el patchsitck. Detalls importants: cal fer servir el mode de dispositiu (Device), no el de volum. I haurem de fer servir el botó de Restore i proporcionar-li la imatge que hem creat a l’anterior pas.

Per aplicar el patchstick cal connectar-lo a la part del darrera de l’Apple TV i reiniciar-lo mantenint pulsats els botons Menu i – fins que es reinicii.

Important: A mi em va caldre provar-ho amb tres discs USB fins que un d’ells em va funcionar: un Kinston de 16 GB (en teoria el límit màxim de capacitat acceptable), un EMC de 8 GB, i finalment un SanDisk de 2 GB amb funcionament dual com a lector de tarjes MicroSD. Amb aquest últim no hi tenia moltes esperances, però resulta que és el que va funcionar!

La guia completa la tenim aquí (en anglès).

Altres trucs:

Si ens apareix un error 3 a la utilitat USBIt, o si volem reformatejar el disc USB de nou per fer-lo servir a Windows, haurem de fer servir la utilitat diskpart. Per fer-ho cal que obrim una línia de comandes fent Menú de Inicio > Ejecutar… > cmd i, des d’allà, cridant a diskpart. Si estem a Windows Vista i tenim UAC ens demanarà permís per elevar privilegis. Un cop a dins, haurem de buscar el pendrive fent un “list disk” i després haurem de sel·leccionar-lo fent un “select disk=X“, a on X és el número del disc que hem vist al pas anterior. Per últim fem un “clean disk” i un “exit” per sortir. Un cop fet tot això, expulsem el disc USB de manera segura, el tornarem a connectar i el formatarem de manera normal.

Si ens apareix un error 32 a la utilitat USBIt. (disc ocupat) el més fàcil és que l’expulsem i el tornem a connectar. Ens assegurem que no hi ha cap finestra de l’Explorador de Windows oberta al disc USB i que tampoc tenim la finestreta de l’AutoPlay oberta, fem un “Refresh” a USBIt i ho tornem a intentar.

Per finalitzar, dir que en un altre article explicaré com instal·lar XBMC, Boxee i NitoTV. És prou senzill, però no està de més posar-ho tot en un article! :D

Aquest article ha estat com a esborrany al blog durant força temps (crec que uns 6 mesos!). Crec recordar que no l’havia publicat perquè abans volia publicar un sobre com aplicar un patchstick per poder obtenir accés al dispositiu (per exemple amb SSH!), o per poder muntar unitats de xarxa amb AFP o SMB. També faltaria explicar com muntar les unitats de xarxa…

Com que ara tinc l’Apple TV actualitzat a “Take Three” (concretament 3.0.2) i en breu vull publicar un article sobre com aplicar el patchstick, el publicaré tal qual. Comencem!

Un cop fet això ens podem topar amb un problema, i és que si fem servir la Wi-Fi per accedir a les carpetes compartides ens trobem que en escenes amb una mica de moviment el vídeo es quedi “clavat”. Això és degut a dos factors:

• quan hi ha molt moviment, o molt detall a l’escena, el codificador necessita utilitzar més ample de banda per codificar les imatges, o sigui, més bytes,
• la configuració de xarxa no és precisament òptima, i per tant no es pot transmetre el màxim d’informació esperat.

Al combinar-los tenim que quan hi ha molt moviment augmenta l’ample de banda a transmetre, i com la xarxa no rendeix prou be es col·lapsa, deixant al reproductor sense informació que reproduir. Això es podria solucionar de tres formes:

• fent que el reproductor fos conscient que està fent servir la xarxa per passar les dades, o sigui, fent streaming,
• reduint el tamany de les dades (idealment recodificant al vol, possiblement a bitrate constant),
• o be, senzillament millorant l’eficiència de la xarxa, cosa que vaig trobar com fer-ho a l’Apple TV al següent enllaç: Optimize network throughput on your Apple TV.

Bàsicament, el que veiem a l’últim punt és que hem de crear un fitxer sysctl.conf amb el següent contingut:

kern.ipc.somaxconn=512
net.inet.tcp.mssdflt=1460
net.inet.tcp.sendspace=98304
net.inet.tcp.recvspace=98304
kern.ipc.maxsockbuf=1048576
net.inet.udp.maxdgram=57344
net.inet.udp.recvspace=42080
net.local.stream.sendspace=98304
net.local.stream.recvspace=98304
net.inet.tcp.delayed_ack=0
net.inet.tcp.rfc1323=1
net.inet.tcp.rfc1644=1
net.inet.tcp.newreno=1

i aleshores el pujem amb scp a l’Apple TV (lògicament hem d’haver habilitat SSH a l’Apple TV!). L’hem de posar a /etc/sysctl.conf. Per finalitzar, reiniciem l’Apple TV, o be apagant-lo o be des de la pròpia consola amb SSH amb sudo reboot.

Fa un parell de mesos vaig escriure un post a on parlava de com Orange activa la bústia de veu sense demanar permís. Posteriorment he vist que, a sobre, si algú em truca i rebutjo la trucada sense despenjar-la (apretant el botó de penjar en comptes del de penjar) la trucada també va directament a la bústia de veu. Sense comentaris…

Doncs fa dies vaig estar mirant formes de desactivar la bústia de veu de manera més o menys automàtica. Com em guanyo la vida programant, entre algunes coses més, telèfons mòbils, em va donar per mirar si podia fer una aplicació Java per el meu mòbil per automatitzar-ho. Tinc un Nokia 6500, que és series 40, i per tant les capacitats de Java són una mica més limitades que en altres terminals. Concretament no es poden deixar aplicacions corrent en segon terme (o, com a mínim, no des del punt de vista de les trucades). La sugerència de Nokia és utilitzar el que anomenen post-dial DTMF.

Total, avui he pensat que, probablement els post-dial DTMF es puguin utilitzar des d’una entrada de l’agenda, com un altre número de telèfon, ho he provat i… BINGO! :D

Seguint el post anterior, el número a marcar és el 242, seguit de les tecles 0 8 1 2 1. Per donar temps a la seva màquina a processar les tecles, cal posar una pausa entre cada una. Per tant, el “telèfon” a guardar a l’agenda és el següent:

242p0p8p1p2p1

Als telèfons Nokia, per generar les “p”, que ve de “pausa”, cal apretar la tecla “*” (asterisc) tres cops seguits, apareixent-nos successivament “*”, “+” i “p”.

Doncs llestos! Ara només cal recordar anar trucant a aquest número i oblidar-nos de la maleída bústia de veu!

Aprofito el post per dir-vos:

BON ANY NOU A TOTS!