A la feina fem servir VMware per muntar entorns de desenvolupament per tasques puntuals (algunes no tant puntuals!). Últimament n’he hagut de muntar dos per desenvolupament amb terminals mòbils, i m’he trobat que cada cop que connectava el dispositiu al port USB de la màquina host, després havia de dir-li a VMware que el connectés a la màquina virtual. Buscant a Google vaig trobar un document sobre com automatitzar-ho (PDF en anglès).

Bàsicament hem de modificar el fitxer VMX que descriu la nostra màquina virtual per indicar-li el ID de fabricant i de producte que volem que s’autoconnecti a la màquina virtual que descriu aquest fitxer VMX. Per fer-ho hem d’afegir línies d’aquest tipus, una per cada dispositiu (posant device0, device1, etc.):

usb.autoConnect.device0 = "0x0fca:0x8004"

Aquest ID de fabricant i de dispositiu el podem obtenir molt facilment a Linux amb un lsusb. Això ens mostrarà una línia per cada dispositiu, incloent-hi hubs USB. Per exemple, si connecto una BlackBerry em puc trobar el següent:

Bus 002 Device 001: ID 1d6b:0001 Linux Foundation 1.1 root hub
Bus 004 Device 001: ID 1d6b:0001 Linux Foundation 1.1 root hub
Bus 005 Device 001: ID 1d6b:0001 Linux Foundation 1.1 root hub
Bus 003 Device 001: ID 1d6b:0001 Linux Foundation 1.1 root hub
Bus 001 Device 028: ID 0fca:8004 Research In Motion, Ltd.
Bus 001 Device 001: ID 1d6b:0002 Linux Foundation 2.0 root hub

Fixeu-vos que el que ens interessa és l’ID, en aquest cas “0fca:8004“. Això és el que posarem entre cometes, afegint-li “0x” davant de cada un dels nombres, que són hexadecimals. En aquest cas obtenim “0x0fca:0x8004″.

Per buscar-lo a Windows, haurem d’anar a l’administrador de dispositius i obrir les propietats del dispositiu en qüestió. Un cop allà anirem a Detalles i buscarem la propietat Id. de hardware. Això ho podem veure a la següent figura:

A la segona línia hi trobem “HID\VID_0458&PID_0003“. Aquests números són els que corresponen a l’ID de fabricant (0458) i de dispositiu (0003). Per tant, a partir d’aquesta línia obtenim “0x0458:0x0003”. Fixeu-vos que cal eliminar la part de HID, VID, PID i tots els signes de puntuació, i quedar-nos amb els números, afegint-hi el 0x i els dos punts.

Al PDF mencionat hi trobarem més casos en que podem fer servir la funcionalitat d’autoconnexió (com per exemple, buscar els dispositius per nom i no per ID).

Cal anar en compte amb el detall que hem de deixar que el dispositiu estigui completament encès per assegurar-nos que el sistema el detecta correctament i que els IDs són correctes. Això ho he vist especialment amb els dispositius BlackBerry.

Actualment estic treballant en un projecte a on es fa servir la distància de Levenshtein per calcular la distancia amb diverses paraules. Bàsicament l’algorisme el que fa és calcular el nombre d’edicions necessàries per passar d’una paraula a una altra. Per exemple, de camió a camión hi ha una distancia d’1, ja que cal afegir la lletra “n” al final de la primera paraula per obtenir la segona.

Les possibles operacions són inserció d’un caràcter, eliminació i substitució.

En el mateix article també s’enllaça al de la distancia de Damerau–Levenshtein, que amplia l’anterior permetent també la operació de transposició de dos caràcters, com per exemple ens trobariem al equivocar-nos escribint la paraula “ohla“.

Visca! :D Fa uns mesos vaig fer la petició per demanar el SDK per webOS, el Sistema Operatiu de la nova Palm Pre, i abans d’ahir em van enviar l’acceptació oficial. I avui per fi he tingut un moment per fer el meu primer Hello World per webOS! :D

Fa uns dies vaig trobar aquest enlaç a Barrapunto sobre frases cèlebres sobre informàtica (l’original en anglès trobo que s’entén millor…) Per qui estigui en el mon de la programació de manera més o menys seriosa se n’adonarà quanta saviesa hi ha en moltes d’aquestes frases! :D Per cert, m’ha fet gràcia la del Bill Gates, sobre que mesurar el progrés d’un projecte en funció del nombre de línies de codi és una tonteria (com a mínim fent-ho només amb això): jo sempre ho he pensat. :)

Aquest matí el Jaume (SPiTe) m’ha passat això. La veritat és que el concepte és interessant si està ben implementat, i extès. Jo havia vist conceptes similars a altres editors, encara que en aquells casos agafaven aquest concepte per decidir a on hauria d’acabar el cursor, però per que aquest hi arribés feien servir espais i/o tabuladors, mantenint la compatibilitat però evitant que la idea es pogués aprofitar al màxim.

A veure quan triga en generalitzar-se els editors que facin servir les tabulacions elàstiques!