Fa temps (des de que, anys enrere em vaig dedicar a mirar el funcionament intern de processadors, entre ells el Pentium Pro) que venia pensant perquè els sistemes operatius actuals no feien servir els busos de 36 bits (si, 36, no 32…) de que disposaven els micros d’Intel a partir del Pentium Pro. Aquest bus permetria utilitzar 2^36 bytes de memòria, o el que és el mateix, 64 GB.

Doncshe trobat aquest article que parla dels límits de memòria de les versions de 32 bits de Windows (en anglès), i principalment be a dir que, la limitació de 4 GB en aquests sistemes és básicament imposada i no tècnica. Vamos, el que ja es veia a venir.

L’article és una mica llarg, pero molt interessant si t’agraden els temes a baix nivell.

Fa un temps vaig actualitzar el PDFCreator a la versió 0.9.6. Per qui no el conegui, és programa lliure que et permet simular una impressora i et genera fitxers PDF a la sortida, cosa realment útil per poder arxivar documents sense haver d’imprimir-los.

El cas és que, amb l’actualització, vaig començar a no poder esborrar els elements de la cua d’impressió, provocant que cada vegada que imprimia m’intentés imprimir també algun antic document. Vaig estar buscant la solució i finalment la vaig trobar al seu propi bugtracker. Aparentment no està solucionat i, encara que ha sortit la nova versió 0.9.7, encara no m’he actualitzat, així que no se si efectivament segueix passant amb la nova versió o no.

La solució la veiem a un post cap al final que diu:

The problem is related to the permissions of the “C:\Program Files\PDFCreator\Temp\PDFCreatorSpool” directory. Since normal users only have read permissions there, the print job cant be delete, therefore it is printed again and again.

QUICK FIX: Give read&write permissions to normal users in the “C:\Program Files\PDFCreator\Temp\PDFCreatorSpool” directory.

O sigui, que hem de buscar la carpeta “C:\Program Files\PDFCreator\Temp\PDFCreatorSpool” o “C:\Archivos de programa\PDFCreator\Temp\PDFCreatorSpool”, clickar amb el botó dret i afegir permissos a tots els usuaris a la pestanya Seguridad:

La forma ideal de treballar amb tot sistema operatiu actual és amb un usuari amb privilegis reduïts, o sugui, en el cas de Windows 2000 o Windows XP, el que es coneix com Usuari limitat o Usuari “ras” o, com a molt, Usuari avançat. En el cas de l’usuari avançat encara es pot treballar, però amb un usuari limitat qualsevol persona no experta tindrà molts problemes per treballar amb el sistema, i moltes aplicacions ni funcionaran.

Per tant, la majoria de gent treballa amb un usuari administrador, amb tots els perills que això comporta. Unes de les aplicacions més perilloses avui en dia són els navegadors web. Per tant, interessa que aquestes s’executin amb privilegis limitats. Per poder-ho fer podem fer servir el Ejecutar como d’aquests sistemes, o be podem fer servir la utilitat psexec de Sysinternals (ara comprat per Microsoft!).

En el meu cas, el que vaig fer va ser duplicar l’accés directe perqué, en comptes d’executar Firefox directament el cridés fent servir psexec:

"C:\Archivos de programa\Sysinternals\psexec.exe" -d -l C:\\ARCHIV~1\\MOZILL~1\\FIREFOX.EXE

Cal tenir en compte un parell de limitacions importants quan executem Firefox d’aquesta manera:

• Que si executem algún programa amb doble click a la finestra de descàrregues, aquest s’executarà també amb privilegis reduits, impedint, per exemple, en molts casos instal·lar programes. Caldria, per tant, executar-lo des de fora del navegador.
• Que les actualitzacions automàtiques no funcionaran. Per fer-les caldrà iniciar el navegador amb permisos d’administrador (els normals del propi usuari en aquest cas). Això aplica únicament en el moment d’instal·lar. Per tant, podem descarregar l’actualització amb l’usuari amb permisos limitats, tancar el navegador i després tornar-lo a obrir amb els permisos complets.

Per poder executar el Firefox amb drets complets, convé que no modifiquem l’accés directe original, sinó una còpia, o en qualsevol cas que li canviem el nom.

Per acabar-ho d’arrodonir, convé també canviar l’accés directe del menú d’inici, el que apareix a la part d’adalt com a Internet. Aquí hi ha un arxiu per importar-ho directament al registre (es pot obrir amb el Notepad per comprovar que no és cap arxiu “extrany” ;D ):

Fa uns dies em van portar un ordinador per reinstal·lar. El sistema s’havia anat tornant inestable, fins al moment en que va quedar totalment inoperatiu. Per tant, el que calia fer era reinstal·lar-lo de zero. Els hi vaig demanar si tenien els discs de recuperació del sistema, i em va dir que no, que li havien dit “que venien a dins”, però com no els havia grabat, doncs mala sort. Be, lògicament al que es referien era a la partició de recuperació…

Respecte al sistema a instal·lar, la màquina venia amb Windows XP Home de sèrie. Per tant, disposava d’una llicència vàlida d’aquest sistema, i el més lògic per evitar problemes era instal·lar el mateix sistema i la mateixa versió. Les opcions eren per tant:

• instal·lar un Windows XP Home a partir d’un CD adequat i fent servir el número de llicència de l’etiqueta de la part inferior de la màquina o,
• instal·lar amb els discs o la partició de recuperació.

Donat que jo només disposava d’un CD de Windows XP Professional, la primera opció no era factible. La segona, doncs no disposava dels CDs, i per algún motiu no podia accedir a la partició de recuperació. En teoria això és possible amb la combinació Alt+F10. Vaig assegurar-me que a la BIOS estigués activada la opció de D2D Recovery, segons vaig veure a la pàgina Acer Disk to Disk (D2D) Recovery Broken (obviament en anglès). Després de remenar una mica, vaig decidir tirar per la directa: vaig iniciar el sistema amb un Live CD d’Ubuntu 8.04.1, i vaig activar el flag de boot de la partició de recuperació.

Per cert: tot això no va ser un favor… No siguis un pringao, que a sobre li dones arguments als que diuen que Windows és fàcil i després et criden perquè no els hi funciona res!!! :P

NOTA: Aquest post va quedar a la “nevera”, i ha estat postejat després. És possible que alguns detalls es poguéssin millorar…

Ahir vam estar mirant un problema amb un disc dur que s’havia “estavellat” de manera molt estranya. Va quedar en un estat que era impossible trobar la MFT (Master File Table, estructura bàsica del sistema de fitxers NTFS). Be, després de sol·lucionar-ho, a la mateixa màquina va tornar a passar el mateix amb un altre disc. Ambdós estaven força plens, però no deixava de ser molt rar que li passés el mateix a dos discs diferents. Pot ser que la control·ladora falli, per exemple…

El cas és que el Jaume (SPiTe “pa los amigos”) ha estat mirant, i ha trobat el següent article al lloc web de Microsoft:

Error message that you may receive when you save or move documents in Windows XP: “Delayed Write Failed”

En poques paraules, si compleixes les condicions i tens activada la caché de disc (recomanable per millorar el rendiment), pots trobar-te que si mous quantitats grans de dades les escriptures a disc comencin a fallar!!!

Realment no ho he trobat mai excepte en aquest cas, i la configuració era diferent de la que posa a l’article (els discs eren SATA, un d’ells de molt alta velocitat i dos més de menor velocitat), però el cas és que no crec que sigui molt normal que un sistema com aquest toleri aquest tipus d’errors.