Actualment estic treballant en un projecte a on es fa servir la distància de Levenshtein per calcular la distancia amb diverses paraules. Bàsicament l’algorisme el que fa és calcular el nombre d’edicions necessàries per passar d’una paraula a una altra. Per exemple, de camió a camión hi ha una distancia d’1, ja que cal afegir la lletra “n” al final de la primera paraula per obtenir la segona.

Les possibles operacions són inserció d’un caràcter, eliminació i substitució.

En el mateix article també s’enllaça al de la distancia de Damerau–Levenshtein, que amplia l’anterior permetent també la operació de transposició de dos caràcters, com per exemple ens trobariem al equivocar-nos escribint la paraula “ohla“.

Fa uns dies vaig estar actualitzant un servidor amb VMware que fem servir a la feina per provar coses dins màquines virtuals. Tenia un VMware 1.x i vaig passar-lo a 2.x. Apart d’algún petit problema a la instal·lació i d’aplicar els patch per que els mòduls de kernel compiléssin amb el meu kernel de Linux, tot va anar prou be.

Quan vaig intentar connectar fent servir el client VMware Server Console (que ja feia servir per la 1.x) em va donar un missatge d’error, i després de buscar una mica, vaig veure que aquest client ja no es podia fer servir, i que la forma recomanada era conectar amb un navegador a https://servidor:8333 .

Doncs be, després d’obrir els ports corresponents i de tornar-ho a intentar, em va ser impossible obtenir cap pantalla a on em demanés les credencials per logar-me ni res similar, fent servir Firefox 3.5. Ho vaig provar a una altra màquina, i després vaig decidir provar-ho amb Internet Explorer 7. Va ser impossible. En canvi a una altra màquina si que vaig poder, amb Firefox 3.5 igual.

Després d’una bona estona mirant, vaig trobar el culpable: el plugin de Panda ActiveScan. Resulta que a les dues primeres màquines l’havia fet servir per fer alguns escanejos online, i va quedar el plugin instal·lar. Comentar que els escanejos, si no recordo malament, els vaig fer amb Internet Explorer, instal·lant l’ActiveX, però sembla que també es va instal·lar el plugin de Firefox.

La solució a Firefox va ser desactivar el plugin des de la finestra de complements, com es veu a la seguent captura de pantalla, i despres reiniciant Firefox:

La veritat és que no em vaig preocupar a intentar-ho desactivar també per Internet Explorer.

Fa temps (des de que, anys enrere em vaig dedicar a mirar el funcionament intern de processadors, entre ells el Pentium Pro) que venia pensant perquè els sistemes operatius actuals no feien servir els busos de 36 bits (si, 36, no 32…) de que disposaven els micros d’Intel a partir del Pentium Pro. Aquest bus permetria utilitzar 2^36 bytes de memòria, o el que és el mateix, 64 GB.

Doncshe trobat aquest article que parla dels límits de memòria de les versions de 32 bits de Windows (en anglès), i principalment be a dir que, la limitació de 4 GB en aquests sistemes és básicament imposada i no tècnica. Vamos, el que ja es veia a venir.

L’article és una mica llarg, pero molt interessant si t’agraden els temes a baix nivell.

La lletra Ñ, símbol identitari de la llengua castellana, és una de les formes més ràpides peresbrinar si un teclat és espanyol.

Probablement, qui porti algun temps a la informàtica, recordarà que fa uns 15 o 20 anys (no recordo be la època) es va parlar d’eliminar la lletra Ñ del teclat i fer que fos una N amb accent. Doncs be, suposo que com a remanent d’aquest intent, als teclats espanyols es pot escriure la Ñ de la següent manera: prement AltGr + 4 i després la lletra N. El AltGr + 4 genera el caràcter ~, que s’utilitzava antigament als servidors web per a pàgines personals, i s’utilitza com a negació a nivell de bit a diversos llenguatges de programació. Però en el cas del teclat espanyol actua com les tecles dels accents, que no generen un caràcter fins que es prem alguna lletra. En aquest cas, si la lletra és la N, el caràcter generat és la Ñ (fixeu-vos que, gràficament, la lletra Ñ és una N amb el ~ al damunt…)

Be, espero que ningú interpreti aquest post com un intent de tornar a obrir la vella polèmica! ;)

Volia instal·lar iLife ’09 a un MacBook amb iLife ’08 de serie. Uns amics em van deixar un DVD d’instal·lació original d’un iMac del 2009 per instal·lar-ho, i quan vaig anar-ho a fer… m’apareix un missatge dient bàsicament que aquell DVD estava fet per ser instal·lat en un altre hardware, o sigui, el iMac del model dels meus amics. Total, que buscant una mica a la web vaig trobar les següents instruccions, que si be són per instal·lar un iLife ’08 en una versió diferent de OS X, també em van servir per el cas.

Bàsicament el tema consisteix en buscar la comprovació del hardware. Per fer-ho cal:

• Mostrar els fitxers ocults,
• Copiar del DVD a una carpeta del disc dur el fitxer “Install Bundled Software.mpkg” i la carpeta “System”,
• Mostrar els continguts de “Install Bundled Software.mpkg” (fent click amb el botó dret) i buscar el fitxer “Install Bundled Software.dist”, editar-lo amb el TextEdit mateix,
• Buscar la funció: hwbeModelCheck() i afegir la linia “return true;” al principi, i guardar. Hauria de quedar així:

function hwbeModelCheck() {

    return true;

    try {
        var modelProp = system.sysctl('hw.model');
    }
    catch(e) {
        system.log('hwbeInstallCheck threw exception ' + e);
    }

    var machineCount = hwbeSupportedMachines.length;

    for ( var i = 0; i < machineCount; i++ ) {
        if ( modelProp == hwbeSupportedMachines[i] ) {
            return true;
        }
    }

    return false;

}

Amb això ja podem instal·lar el paquet (des de la còpia del disc dur!). Ah! I cal recordar tornar a ocultar els fitxers ocults seguint les instruccions al post a on posa com mostrar-los!

Visca! :D Fa uns mesos vaig fer la petició per demanar el SDK per webOS, el Sistema Operatiu de la nova Palm Pre, i abans d’ahir em van enviar l’acceptació oficial. I avui per fi he tingut un moment per fer el meu primer Hello World per webOS! :D

L’altre dia vaig veure a la meva dona connectada a GTalk a una hora que no hi hauria d’estar. Em va extranyar i vaig enviar-li un missatge. Al no contestar, vaig pensar que havia deixat la sessió oberta i l’ordinador encès. Quan a la nit vem mirar si era cert vem veure que no. Vem intentar mirar al detall de Darrera activitat del compte i vem intentar desconnectar totes les altres sessions, sense aconseguir sortir del GTalk. Vem trobar que el consell que donaven Google era el de canviar la contrassenya, però tampoc.

Al final hem trobat que sembla ser que és un bug (error) i que l’equip de GTalk ja està treballant per solucionar-ho (en anglès). La conversa completa la tenim aquí, Mentre, la solució és posar-se en mode invisible per “sortir” del xat.

Seguint amb el post sobre els missatges a mòbils, avui n’he vist un altre, rebut del número +79128599095:

“CONECTASMS info:tu numero de movil tiene 3 mensajes pendientes en la bandeja de entrada conecta para recibirlos envia MEN al 7305 caducan en 24 horas”

Igual que l’altre, el missatge no te cap accent (així no s’arrisquen a haver-ho d’enviar en Unicode!) i, pitjor encara, cap punt, coma o signe de puntuació (excepte els “:” inicials). El cas és que, a més de l’engany, fa uns dies vaig veure com era que aparentment els missatges arribaven de l’extranger: a un article de Security By Default sobre un hackeig “de broma” a Enrique Dans enllaçen també a un altre article seu a on parlen del SMS spoofing, o sigui, que l’origen dels SMS és fàcilment falsejable. O sigui, que els missatges els envien des d’aqui amb origen fals!

Fa un temps vaig actualitzar el PDFCreator a la versió 0.9.6. Per qui no el conegui, és programa lliure que et permet simular una impressora i et genera fitxers PDF a la sortida, cosa realment útil per poder arxivar documents sense haver d’imprimir-los.

El cas és que, amb l’actualització, vaig començar a no poder esborrar els elements de la cua d’impressió, provocant que cada vegada que imprimia m’intentés imprimir també algun antic document. Vaig estar buscant la solució i finalment la vaig trobar al seu propi bugtracker. Aparentment no està solucionat i, encara que ha sortit la nova versió 0.9.7, encara no m’he actualitzat, així que no se si efectivament segueix passant amb la nova versió o no.

La solució la veiem a un post cap al final que diu:

The problem is related to the permissions of the “C:\Program Files\PDFCreator\Temp\PDFCreatorSpool” directory. Since normal users only have read permissions there, the print job cant be delete, therefore it is printed again and again.

QUICK FIX: Give read&write permissions to normal users in the “C:\Program Files\PDFCreator\Temp\PDFCreatorSpool” directory.

O sigui, que hem de buscar la carpeta “C:\Program Files\PDFCreator\Temp\PDFCreatorSpool” o “C:\Archivos de programa\PDFCreator\Temp\PDFCreatorSpool”, clickar amb el botó dret i afegir permissos a tots els usuaris a la pestanya Seguridad:

La forma ideal de treballar amb tot sistema operatiu actual és amb un usuari amb privilegis reduïts, o sugui, en el cas de Windows 2000 o Windows XP, el que es coneix com Usuari limitat o Usuari “ras” o, com a molt, Usuari avançat. En el cas de l’usuari avançat encara es pot treballar, però amb un usuari limitat qualsevol persona no experta tindrà molts problemes per treballar amb el sistema, i moltes aplicacions ni funcionaran.

Per tant, la majoria de gent treballa amb un usuari administrador, amb tots els perills que això comporta. Unes de les aplicacions més perilloses avui en dia són els navegadors web. Per tant, interessa que aquestes s’executin amb privilegis limitats. Per poder-ho fer podem fer servir el Ejecutar como d’aquests sistemes, o be podem fer servir la utilitat psexec de Sysinternals (ara comprat per Microsoft!).

En el meu cas, el que vaig fer va ser duplicar l’accés directe perqué, en comptes d’executar Firefox directament el cridés fent servir psexec:

"C:\Archivos de programa\Sysinternals\psexec.exe" -d -l C:\\ARCHIV~1\\MOZILL~1\\FIREFOX.EXE

Cal tenir en compte un parell de limitacions importants quan executem Firefox d’aquesta manera:

• Que si executem algún programa amb doble click a la finestra de descàrregues, aquest s’executarà també amb privilegis reduits, impedint, per exemple, en molts casos instal·lar programes. Caldria, per tant, executar-lo des de fora del navegador.
• Que les actualitzacions automàtiques no funcionaran. Per fer-les caldrà iniciar el navegador amb permisos d’administrador (els normals del propi usuari en aquest cas). Això aplica únicament en el moment d’instal·lar. Per tant, podem descarregar l’actualització amb l’usuari amb permisos limitats, tancar el navegador i després tornar-lo a obrir amb els permisos complets.

Per poder executar el Firefox amb drets complets, convé que no modifiquem l’accés directe original, sinó una còpia, o en qualsevol cas que li canviem el nom.

Per acabar-ho d’arrodonir, convé també canviar l’accés directe del menú d’inici, el que apareix a la part d’adalt com a Internet. Aquí hi ha un arxiu per importar-ho directament al registre (es pot obrir amb el Notepad per comprovar que no és cap arxiu “extrany” ;D ):