Ahir estava parlant per telèfon, i quan vaig acabar la conversa veig que tinc un missatge al mòbil que diu (tal cual, sense accents, ni punts, ni res):

647xxxxxx ha dejado un mensaje en su buzon a las 17:xx el 02nov Llame gratis al 242

El cas és que ja em vaig olorar de que anava la jugada. Truco al 242, que és el número de la bústia de veu Orange i em comencen a demanar que configurés la bústia. Total, que m’havien activat la bústia per la cara, i ara m’estaven demanant que la configurés! :( Vaig fer la configuració justa perque em deixés entrar al menú i sentir el missatge… i em trobo que el maleït missatge era els 4 o 5 primers segons de la meva conversa telefònica de feia un moment!!! WTF!? %-P

El cas és que intento buscar la opció, i no la trobo. Truco al 1414 per demanar com carai fer-ho, i em diuen que torni a trucar al 242, i que vagi a la opció 0 i després a la 8. Jo extranyat pensant com no ho havia sentit a la meva trucada anterior al 242… De pas li pregunto que si era habitual que activéssin la bústia per la cara, i em diu que si, que ho fan cada 3 mesos. Molt be, així que ara és qüestió d’anar desactivant-la periòdicament. Sense comentaris…

Per fi, vaig entrar al 242 i vaig buscar la opció 0… “Pulse 1 para que un agente de Orange venga a hacerle un masaje de pies” Aquesta no és… “Pulse 2 para que le hagamos el café por la mañana” Tampoc… “Pulse 0 para Ayuda” Ein!? Lo-cualo!? Clar, resulta que així ningú deu trobar la maleïda opció, i així aconsegueixen que no la desactivin. La seqüencia completa va ser:

0 8 1 2 1

Incloent missatges del tipus “la gente que le llame no podrá disfrutar del servicio de contestador“, “de verdad?“, “pero de verdad verdadera, como la de Yoigo???” i coses similars. Que cruel sóc, com faig parir els que em truquen!

Be, doncs ja sabeu, a desactivar les bústies!

Actualització: En un mes ja l’han tornat a activar… Potser inclús menys, però va ser fa uns dies quan me0n vaig adonar. Sense comentaris! Serà qüestió de començar a preguntar a consum…

Actualment estic treballant en un projecte a on es fa servir la distància de Levenshtein per calcular la distancia amb diverses paraules. Bàsicament l’algorisme el que fa és calcular el nombre d’edicions necessàries per passar d’una paraula a una altra. Per exemple, de camió a camión hi ha una distancia d’1, ja que cal afegir la lletra “n” al final de la primera paraula per obtenir la segona.

Les possibles operacions són inserció d’un caràcter, eliminació i substitució.

En el mateix article també s’enllaça al de la distancia de Damerau–Levenshtein, que amplia l’anterior permetent també la operació de transposició de dos caràcters, com per exemple ens trobariem al equivocar-nos escribint la paraula “ohla“.

És curiós que aquesta sigui la primera imatge que apareix al buscar imatges de Monsanto a Google!

Avui m’han dit que al Canal 33 emetrien el documental “El món segons Monsanto”. Com no podia estar a casa, l’he buscat i l’he trobat a Google Video. Val a dir que el video l’he trobat a través d’aquest post de Josep Pàmies.

Al documental es parla de Monsanto, la empresa que està al darrere del 70% dels cultius transgènics del món, i la forma en que ha actuat per amagar la falta de rigor en els estudis sobre els transgènics i els potencials efectes sobre les persones, no permetent realment saber si aquests són perjudicials o no. A més, per la seva forma d’actuar preten fer que tots els cultius del món hagin de pagar royalties per tot l’aliment produit, afavorit per la naturalesa “vírica” de les modificacions fetes sobre les seves llavors.

Resumint, un documental molt interessant. Per cert, a excepció dels dos o tres primers minuts, està subtitulat al castellà.

Fa anys que me’n venia adonant d’un fet, que describia en conya com “si mates una mosca, la resta van a l’enterrament”. Bàsicament la meva percepció era que si mates una mosca, de cop, i durant una estona hi ha moltes menys mosques.

Doncs resulta que és cert (en anglès)! Tot ve donat per uns àcids que desprenen els insectes al morir (no només les mosques!) i que aparentment tindrien la funció d’alertar a la resta d’insectes del perill. Ho he trobat a Slashdot.

Fa uns dies vaig estar actualitzant un servidor amb VMware que fem servir a la feina per provar coses dins màquines virtuals. Tenia un VMware 1.x i vaig passar-lo a 2.x. Apart d’algún petit problema a la instal·lació i d’aplicar els patch per que els mòduls de kernel compiléssin amb el meu kernel de Linux, tot va anar prou be.

Quan vaig intentar connectar fent servir el client VMware Server Console (que ja feia servir per la 1.x) em va donar un missatge d’error, i després de buscar una mica, vaig veure que aquest client ja no es podia fer servir, i que la forma recomanada era conectar amb un navegador a https://servidor:8333 .

Doncs be, després d’obrir els ports corresponents i de tornar-ho a intentar, em va ser impossible obtenir cap pantalla a on em demanés les credencials per logar-me ni res similar, fent servir Firefox 3.5. Ho vaig provar a una altra màquina, i després vaig decidir provar-ho amb Internet Explorer 7. Va ser impossible. En canvi a una altra màquina si que vaig poder, amb Firefox 3.5 igual.

Després d’una bona estona mirant, vaig trobar el culpable: el plugin de Panda ActiveScan. Resulta que a les dues primeres màquines l’havia fet servir per fer alguns escanejos online, i va quedar el plugin instal·lar. Comentar que els escanejos, si no recordo malament, els vaig fer amb Internet Explorer, instal·lant l’ActiveX, però sembla que també es va instal·lar el plugin de Firefox.

La solució a Firefox va ser desactivar el plugin des de la finestra de complements, com es veu a la seguent captura de pantalla, i despres reiniciant Firefox:

La veritat és que no em vaig preocupar a intentar-ho desactivar també per Internet Explorer.

Fa temps (des de que, anys enrere em vaig dedicar a mirar el funcionament intern de processadors, entre ells el Pentium Pro) que venia pensant perquè els sistemes operatius actuals no feien servir els busos de 36 bits (si, 36, no 32…) de que disposaven els micros d’Intel a partir del Pentium Pro. Aquest bus permetria utilitzar 2^36 bytes de memòria, o el que és el mateix, 64 GB.

Doncshe trobat aquest article que parla dels límits de memòria de les versions de 32 bits de Windows (en anglès), i principalment be a dir que, la limitació de 4 GB en aquests sistemes és básicament imposada i no tècnica. Vamos, el que ja es veia a venir.

L’article és una mica llarg, pero molt interessant si t’agraden els temes a baix nivell.

La lletra Ñ, símbol identitari de la llengua castellana, és una de les formes més ràpides peresbrinar si un teclat és espanyol.

Probablement, qui porti algun temps a la informàtica, recordarà que fa uns 15 o 20 anys (no recordo be la època) es va parlar d’eliminar la lletra Ñ del teclat i fer que fos una N amb accent. Doncs be, suposo que com a remanent d’aquest intent, als teclats espanyols es pot escriure la Ñ de la següent manera: prement AltGr + 4 i després la lletra N. El AltGr + 4 genera el caràcter ~, que s’utilitzava antigament als servidors web per a pàgines personals, i s’utilitza com a negació a nivell de bit a diversos llenguatges de programació. Però en el cas del teclat espanyol actua com les tecles dels accents, que no generen un caràcter fins que es prem alguna lletra. En aquest cas, si la lletra és la N, el caràcter generat és la Ñ (fixeu-vos que, gràficament, la lletra Ñ és una N amb el ~ al damunt…)

Be, espero que ningú interpreti aquest post com un intent de tornar a obrir la vella polèmica! ;)

Volia instal·lar iLife ’09 a un MacBook amb iLife ’08 de serie. Uns amics em van deixar un DVD d’instal·lació original d’un iMac del 2009 per instal·lar-ho, i quan vaig anar-ho a fer… m’apareix un missatge dient bàsicament que aquell DVD estava fet per ser instal·lat en un altre hardware, o sigui, el iMac del model dels meus amics. Total, que buscant una mica a la web vaig trobar les següents instruccions, que si be són per instal·lar un iLife ’08 en una versió diferent de OS X, també em van servir per el cas.

Bàsicament el tema consisteix en buscar la comprovació del hardware. Per fer-ho cal:

• Mostrar els fitxers ocults,
• Copiar del DVD a una carpeta del disc dur el fitxer “Install Bundled Software.mpkg” i la carpeta “System”,
• Mostrar els continguts de “Install Bundled Software.mpkg” (fent click amb el botó dret) i buscar el fitxer “Install Bundled Software.dist”, editar-lo amb el TextEdit mateix,
• Buscar la funció: hwbeModelCheck() i afegir la linia “return true;” al principi, i guardar. Hauria de quedar així:

function hwbeModelCheck() {

    return true;

    try {
        var modelProp = system.sysctl('hw.model');
    }
    catch(e) {
        system.log('hwbeInstallCheck threw exception ' + e);
    }

    var machineCount = hwbeSupportedMachines.length;

    for ( var i = 0; i < machineCount; i++ ) {
        if ( modelProp == hwbeSupportedMachines[i] ) {
            return true;
        }
    }

    return false;

}

Amb això ja podem instal·lar el paquet (des de la còpia del disc dur!). Ah! I cal recordar tornar a ocultar els fitxers ocults seguint les instruccions al post a on posa com mostrar-los!

Visca! :D Fa uns mesos vaig fer la petició per demanar el SDK per webOS, el Sistema Operatiu de la nova Palm Pre, i abans d’ahir em van enviar l’acceptació oficial. I avui per fi he tingut un moment per fer el meu primer Hello World per webOS! :D