Ahir llegint el diari vaig veure una altra notícia en que es deia que havien enxampat a dues persones que duplicaven targetes de crèdit. I jo em pregunto: fins quan seguirem amb aquestes targetes tan obsoletes? Si, obsoletes.

Fa molts anys que es sap que duplicar la banda magnètica de les targetes és molt senzill: un capçal de lectura desplaçat de la posició on se suposa que haurìa d’estar (els sobreposats que posen als caixers) la llegeix igualment, ja que la lectura de la banda és lineal. A més a més, les dades necessàries estan en clar a la banda, de forma que simplement duplicant-les ja tens una còpia de la targeta. Només falta el codi secret, i això també ho tenen dominat. Inclús poden fer una targeta amb una serigrafia mitjanament creible i anar a qualsevol comerç, que no cal ni el codi secret. I en molts ni el DNI (cosa que donaria per un altre post: perquè han de fer la feina de “policies” els comerciants?).

Anys enrere es va començar a implantar tecnologia de targetes “chip”, les que es feien servir com a moneder… Perquè es va tirar enrere tot això? Esta clar que és més fàcil per els bancs donar les culpes als usuaris (“no vas veure un plàstic extrany a la boca d’entrada de la targeta?”, “perquè no vas tapar el teclat numèric?”, “no portaves un inhibidor de microones a la butxaca?”) que solucionar-ho. Probablement inclús els hi sigui més rentable el pagar algunes de les transaccions fraudulentes que haver de canviar caixers, datàfons, etc. Però… les despeses de la policia en perseguir a les bandes qui les paga?